El lideratge distribuït

El lideratge com a propietat del sistema: una mirada al lideratge distribuït

Tradicionalment, el lideratge s’ha associat a una figura concreta, una persona al capdavant que guia, decideix i inspira. Aquesta visió, encara present en molts entorns, redueix el lideratge a una qüestió de carisma, autoritat o posició jeràrquica. No obstant això, en sistemes complexos i interdependents com els que configuren les organitzacions actuals, aquesta mirada resulta limitada.

El lideratge distribuït proposa un canvi de paradigma: en lloc d'entendre el lideratge com un atribut individual, el concep com una dinàmica col·lectiva que emergeix de les relacions, les pràctiques i les estructures compartides. En aquest enfocament, el lideratge no "és" algú, sinó que "passa" en el sistema. És un procés que es reparteix entre les persones, segons les seves capacitats, la situació i les necessitats del moment, permetent que la responsabilitat, la iniciativa i la influència flueixin de manera horitzontal i adaptativa.

Aquest article explora com entendre i fomentar el lideratge distribuït com una expressió de la intel·ligència col·lectiva dels equips i organitzacions, i com aquest enfocament pot generar entorns més resilients, participatius i orientats a l’aprenentatge continu, a partir d'un model d'èxit, Un cas pràctic. El primer equip del Club Bàsquet Vic, temporada 24-25.

Fase 1. Planificació.

 Lideratge distribuit en base a la complementarietat dels perfils i també de les possibilitats de dedicació en un equip no-professional però tampoc amateur.

• Xavi entrenador principal. Valors: experiència, intuició, creativitat, lideratge natural
• Jan entrenador ajudant. Valors: anàlisi i estudi del joc, coneixement de la competició, tercer any amb l'equip, home de club. Responsable de scouting i prepara tasques als inicis dels entrenaments. Dirigeix les reunions de preparació de partit.
• Jordi, entrenador ajudant. Valors: experiència, coneixement de lideratge i entrenament, disseny de tasques, comunicació amb els jugadors, termòmetre i termostat emocional del grup. Coordina àrea salut: preparador físic i fisio.

Xavi va 3 dies, i el tàndem jordi-jan condueixen l'entrenament del quart dia, dilluns, amb caire tècnic i físic específic. Treball de base per millorar els jugadors durant la competició, per convicció i per característiques d'edat dels jugadors. Molt joves en general i amb marge de millora individual.

Fase 2.Adaptació

Sorgeix una dificultat que afecta a la meva dedicació com entrenador principal, i s'aposta per una radicalització d'aquesta democratització del lideratge. S'ha de re-ordenar el funcionament del sistema. I aquesta adaptació passa per tres fases claus.

1. .- Proposta del líder des de la transparència de la necessitat
2. .- Procés de reflexió, consulta i debat entre tots els implicats. Jugadors, staff, direcció tècnica i directiva.
3. .- Acceptació de la proposta de continuitat amb aquesta radicalització de la democratització del lideratge

Un cop acceptada la nova situació, refem el dia a dia, amb moltes reunions virtuals entre els tècnics, i amb un salt endavant de protagonisme i rol per part del Jan i el Jordi. L'equip assumeix amb co-responsabilitat i autoexigència la situació.

Fase 3. Dificultats

Jo com a líder, passo moments complicats per no poder tenir tota la dedicaicó que voldria, s'acumulen lesions i contratemps diversos. En aquest moment rebo ajut clau del Director Tècnic, el Sergi, i també de tot l'equip i l'staff i tots ens alineem en fer tot el necessari, anem recuperant lesionats i arriben els resultats.

Fase 4. Resultats.

1. Equip aconsegueix millors resultats (9 victòries en els 10 darrers partits)
2. Staff creix i progressa a nivell individual i col.lectiu
3. Ambient entre cos tècnic i jugadors és immillorable

Això culmina ahir amb el partit de sanció que he de complir jo com a primer entrenador, i on l'equip, conduit brillantment pel Jan i el Jordi fa un molt bon partit i aconsegueix la novena victòria dels darrers 10 partits.

Fase 4. Conclusió.

Aquest recorregut posa de manifest que el lideratge, entès com una propietat del sistema i no pas com un atribut exclusiu d’una persona, és no només possible sinó també profundament transformador. La complementarietat de perfils, la confiança mútua i la capacitat d’adaptació col·lectiva han permès convertir una dificultat en una oportunitat de creixement compartit. L’equip ha respost amb maduresa, implicació i autoexigència, demostrant que quan el lideratge es reparteix, la responsabilitat es multiplica.

El cas viscut no és només un bon resultat esportiu, sinó una lliçó de cultura organitzativa: quan es lidera des de la confiança i es crea espai perquè tothom pugui aportar el seu valor, l’impacte es nota tant dins com fora del camp. En definitiva, el lideratge distribuït no és només una estratègia de gestió, sinó una aposta per un model més humà, sostenible i potent de fer equip.