Quan parlem de comunicació hi ha grans paraules-comodí (com la pròpia paraula "comunicació") que són tot i res, molt i poc. Sovint serveixen d'excusa i de generalització. Tots hem sentit "hem de millorar la comunicació" o "falta comunicació". I avui, m'agradaria fer una distinció de 3 nivells d'aspiració a través de la comunicació. I a cadascun d'ells associar-hi algunes de les paraules que podrien estar contingudes en aquest calaix tan gran que és la comuncació.
Cada nivell té els seus punts a favor i hi ha moments on són útils. També hi ha rols o feines que s'ajusten més a un estil que a un altre. La invitació és a reflexionar-hi i veure si jo com a líder, sóc on vull, i sobretot si sóc on el meu rol o feina necessita que sigui :
Correcció. Aquí surten paraules com coneixement del context, coherència, humilitat, assertivitat, evitació del conflicte. Aqui hi ha la prudència del líder, la mà esquerra, els processos correctes, el fer les coses que se'm dónen bé. També hi ha el control i el micromanagement. Tot el que ens dóna sensació de seguretat i d'aprovació. Hi ha poc risc i alhora poc creixement.
Ambició. Repte, escolta activa, empoderament, alineament, responsabilitat, exigència, afrontar el conflicte. En aquesta energia ja hi ha una mica de risc, hi ha consciència i es mobilitzen coses importants, es canvien comportaments i accions, es busca el creixement propi i de l'equip, i és un molt bon lloc per experimentar, començar a demanar i acceptar feedback. És un lloc de flexibilització i oportunitats de canvi. Es comencen a afrontar converses complicades, i es comença a transformar l'entorn.
Alt rendiment. Claredat , Autenticitat, Vulnerabilitat, Apertura, Valentia, Conflicte, Aprenentatge. Fluïr i a vegades generar el conflicte positiu (treure la gent de la zona de confort, exigir des de la confiança, posar reptes atrevits...). Aquesta és l'energia on hi ha els errors i els aprenentatges potents, els riscos i els beneficis. Les pessigolles a la panxa, l'escolta a la pròpia intuició. És el lloc d'exposició, de creativitat. Es jugar a guanyar, sabent que pots perdre, però que no vols empatar. I és una exigència sostinguda en el temps. No hi ha conformisme o autocomplaença. I per fer-ho sostenible, hi ha l'equilibri personal-professional. L'autocura i el descans, que formen part essencial per poder mantenir aquesta exigència. Aquest és el punt clau per no caure en la saturació.
Cada líder té el seu procés i normalment tenim comportaments de les tres energies, o moments. L'important és no enganyar-se un mateix en aquest procés. Perquè l'autoengany porta a l'excusa i la victimització. Ho sé perquè encara hi passo a vegades, i tu?
La consciència (no els anys) és el que ens permet realment sumar experiència. I la intenció/aspiració ens dóna la pauta de quin d'ells escollir en cada moment, o quin d'ells vull que sigui el meu estàndard.
Añadir comentario
Comentarios